dissabte, 22 de juliol del 2017

DIA 2 SAN FRANCISCO

A les 6 del matí ja estàvem tots desperts i així que hem enllestit ja ens n'hem anat cal al centre. Hem agafat el tramvia (cable car) a Powell St en direcció al Fisherman's Warf. Aquesta hora és ideal perquè com que hi ha tan poca gent no ens hem hagut d'esperar i no hi ha gaires aglomeracions com passa més tard. Al final del trajecte ens hem parat al Pat's Cafè on hem fet un esmorzar "de forquilla" a l'america que ens ha donat energia per una bona part del dia. Després hem anat a Lombart St Hill, que és una de les imatges més conegudes degut al seu fort pendent i als revost que hi ha per baixar-la.

Després hem anat a Hyde St, a la zona de The Cannery, que era una antiga fàbrica de conserves i avui és un centre on  hi ha restaurants i botigues i a partir d'allà hem passejat pels PIERS (molls). Al Pier 45 hi ha un submarí de la II Guerra Mundial i el vaixell Jeremiah O'Brien del desembarc de Normandia i una Museu Mecànic on hi ha tot de jocs de màquines dels anys 60,70 i 80. Al Pier 39, el més famós, és on hi ha els famosos lleons marins que descansen sobre uns plafons flotans. Des de tot arreu hi ha bones vistes d'Alcatraz. El menjar típic d'aquesta zona és el cranc i el clam chower, una crema de cloïsses dins un pa de sourdough que l'han buidat.

Després hem anat fins al Ferry Building, al Pier 1 a la zona de l'Embarcadero i allà hem visitat el Marketplace i com que era dissabte hi havia també el Farmers Market. Hem passejat pel Financial District i després hem anat cap a Coit Tower un dels turons de la ciutat.
Hem fet un descans a l'herba de la Washington Square on hi havia des de gent en banyador, gent que feia un picnic per celebrar el seu aniversari, pintors que exposen la seva obra, o joves que es troben per prendre una cervesa i es porten fins i tot una espècie de sofàs inflables que els inflen amb el vent.
Després hem anat cap a ChinaTown on hi ha dues àrees molt diferenciades, la del carrer principal que és eminentment turístic i la seva pararel.la que és on hi ha les botigues pròpiament pels xinesos.
Després ja cap a l'hotel a descansar.


Tot i que ens ja  havien avisat, ens ha sorprès la gran quantitat de pujades i baixades, algunes amb forts pendents, la convivència una mica caòtica de tramvies, autobusos, cable cars i cotxes, i també la gran quantitat d'indigents que es troben per tot arreu.
La temperatura és suau, però amb un ventet constant que  fa que moltes estones t'hagis de tapar, mentre que el sol enganya i pica prou fort.


1 comentari:

  1. Ciutat no plana! Per això us convido un dia a Sant Vicenç dels Horts! On també podreu disfrutar d'aquestes pujades i baixades!
    Està bé descobrir Sant Francisco més enllà dels programes de tele! Que per cert, ara el mati veiem un que restaurant coses i ho fant a les Vegas!
    M'ha soptat el tema que comenteu, que hi ha molts indigents! Crec que no és un país fàcil si no tens diners! Això diu molt de la desigualtat d'un país!

    Vinga, continueu explicant... Que jo ja he agafat el ritme de mirar el blog!
    Rat

    ResponElimina